Podria un líquid transformar-se en sòlid simplement tocant-lo?

•Marzo 31, 2008 • Dejar un comentario

Sorprenentment es pot passar de líquid a sòlid amb el simple fet de tocar el líquid en qüestió. L’experiment és molt senzill, es necessita dissoldre acetat sòdic en aigua bullent fins a arribar al punt de saturació, és a dir, fins que l’aigua no pugui dissoldre més acetat. Finalment es deixa refredar a la nevera en un recipient. I… miracle! Només de tocar-la,  la dissolució es transforma en sòlid. 

http://www.youtube.com/watch?v=aC-KOYQsIvU

SOCIAL SOFTWARE IN CHEMISTRY

•Marzo 4, 2008 • Dejar un comentario

El software basat en webs socials està canviant la manera d’ensenyar química

 Actualment, la majoria dels professors estant buscant noves maneres de comunicar-se amb els alumnes i fer de l’aprenentatge quelcom més divertit. Com ara la utilització de blogs, wikis, RSS, podcasts, vodcasts etc. La publicació d’aquests nous software socials permeten l’intercanvi d’opinions entre alumnes.  La majoria de professors de química dels Estats Units ja estan utilitzant el podcast i el vodcasts, on hi pengen les gravacions de les classes que imparteixen davant dels estudiants. Així,  si per algun motiu l’alumne no ha estat atent a classe pot escoltar el què ha explicat el professor. Evidentment tot té els seus inconvenients, ja que els alumnes poden caure en l’error de deixar d’anar a classe pel fet de pensar que ho poden fer sense moure’s de casa seu. La solució és que els alumnes puguin trobar un entremig, és a dir utilitzar aquest material del software només com a complement de l’aprenentatge sense deixar d’assistir a classe.    

OPEN-SOURCE SCIENCE

•Marzo 4, 2008 • Dejar un comentario

Comunitats de recerca online volen unir científics d’arreu del món per trobar cures per malalties tropicals oblidades.

Ja que aquestes no són d’interès per la indústria farmacèutica, degut a que afecten a una petita part de la població mundial. Concretament a països en vies de desenvolupament on la població no té suficients recursos econòmics per pagar aquests medicaments.

L’objectiu d’aquesta comunitat científica anomenada Synaptic Leap és trobar cura a malalties fins ara oblidades gràcies a l’aportació d’informació nova per part de la comunitat científica. Sens dubta és un bon mètode ja que permet l’intercanvi d’opinions i la discussió de noves idees de manera pública i ràpida.  L’inconvenient d’aquest nou mètode és que el científic no pot patentar les seves investigacions ja que han estat exposades en públic. Fet que provoca que molts científics estiguin en contra d’aquesta nova manera de contribuir en la recerca de manera desinteressada.

Aquest projecte va començar com un grup petit, però cada vegada s’ha anat extenent més. El número de participants augmenta progressivament i fan d’aquest mètode, un mètode eficaç per a la investigació científica.

EL CONSUM DE DROGUES ES MESURA EN AIGÜES RESIDUALS

•Febrero 28, 2008 • Dejar un comentario

 

            L’American Chemical Society va declarar fa unes setmanes que es poden mesurar els hàbits de consum de drogues per part de la comunitat a través d’anàlisis en aigües residuals.

 

            Fer una estimació acurada el nivell de consum de drogues de la societat és molt difícil, ja que el fet que les drogues siguin il·legals i mal vistes per la societat provoca que la població tendeixi a mentir quan se’ls pregunta.

            En els últims temps s’han desenvolupat noves tècniques d’avaluació. Basades en l’anàlisi d’aigües residuals d’una ciutat per saber totes les drogues que consumeixen els seus habitants i amb quina quantitat. Quan es consumeix una droga aquesta és metabolitzada dins el nostre organisme, formant-se subproductes que són susceptibles de ser analitzats. Amb  l’orina es desprenen aquests productes i aquests van parar a les aigües residuals.

            Un experiment realitzat a aigües residuals d’una ciutat durant un mes, va determinar que el consum de certes drogues augmentava els caps de setmana. En canvi d’altres drogues era constant durant tots els dies de la setmana.

            Sens dubta aquest nou mètode serà molt útil en estudis de sociologia. I serà adaptat fàcilment pels laboratoris ja que no és un mètode que no requereix d’aparells molt sofisticats.

             

PRIMER VOL LONDRES-AMSTERDAM AMB COMBUSTIBLE BIODIESEL

•Febrero 25, 2008 • Dejar un comentario

          Plantacions de l’Amazones alimenten el primer vol biodiesel entre Londres i Amsterdam. Amb aquest vol comercial s’inaugura una forma de transport alternativa que genera ja algunes discrepàncies.           El biodiesel és un biocombustible sintètic líquid que s’obté de lípids naturals com olis vegetals o grasses animals, nous o usats, mitjançant processos industrials d’esterificació i transesterificació. Preparat per substituir el petrodiesel o el diesel obtingut del petroli amb la finalitat de reduir les emissions de gasos de l’efecte hivernacle.           No obstant, molts ecologistes són crítics amb aquesta solució. Consideren que sembrar plantes per ser utilitzades després per produir biodiesel no és sostenible pel planeta i contribuirà a pujar el preu dels aliments bàsics.           Molts científics donen una altre solució a aquest problema, creuen que aquests nous combustibles es podrien crear a partir de productes ja usats, provocant així més beneficis ambientals sense competir amb cultius per alimentació.          Sens dubte, la inversió de l’empresa Virgin d’apostar per un combustible alternatiu que ajudi a combatre l’escalfament global del planeta generarà tot tipus d’opinions.

BENVINGUTS AL MEU BLOG

•Febrero 18, 2008 • 1 comentario

PRIMERA CLASSE DE L’ASSIGNATURA DE TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ ALPLICADES A LA QUÍMICA

Avui hem après com s’ha d’estructurar i redactar una artícle. Qualsevol text ha de ser estructurat en tres parts, el primer paràgraf el qual ha de ser interessant per invitar el lector a continuar llegint el nostre artícle. És en aquest paràgraf on s’hi han de respondre les preguntes Qui? Què? Quan? On? i Perquè?. En els següents paràgrafs s’han de redactar en detall el què volem explicar. I en l’últim paràgraf hem de desenvolupar les conclusions sobre el nostre artícle.